La intel·ligència artificial (IA) s’ha consolidat com un dels principals motors de transformació econòmica global. La seva capacitat per automatitzar tasques, generar continguts i crear nous models de negoci està redefinint sectors sencers i alterant les dinàmiques laborals i geopolítiques, presentant-nos un horitzó inèdit i ple d’oportunitats.
Segons les conclusions recollides a l’informe “Sizing the Price” de PwC, la IA podria contribuir amb fins a 15,7 bilions de dòlars al PIB global per al 2030, cosa que representa un increment del 14% respecte a l’escenari sense IA. I això és només el començament. En aquest article reflexionem sobre l’impacte econòmic que tindrà la IA amb vista al 2040.
Per què la IA tindrà un impacte econòmic tan rellevant?
L’impacte econòmic de la IA es manifesta principalment a través de dues vies:
La primera és l’augment de la productivitat. L’automatització de tasques repetitives i l’optimització de processos permeten a les empreses operar amb més eficiència.
Per exemple, McKinsey estima que només la IA generativa podria afegir entre 2,6 i 4,4 bilions de dòlars anuals a l’economia global, impulsant el creixement de la productivitat laboral entre un 0,1% i un 0,6% anual fins al 2040.
La segona via és la creació de nous serveis i models de negoci, ja que la IA facilita la innovació i el desenvolupament de productes i serveis personalitzats que generen noves fonts d’ingressos.
Segons PwC, dels 15,7 bilions de dòlars projectats que esmentàvem a la introducció d’aquest article, 9,1 bilions provindran de l’augment del consum degut a productes i serveis millorats per la IA.
Sectors que lideraran el creixement impulsat per la IA
Encara que la intel·ligència artificial està penetrant d’una manera o altra en pràcticament tots els sectors econòmics, n’hi ha alguns que, tant per la seva adopció actual com per la seva projecció d’aplicació en els pròxims anys, experimentaran un creixement més gran gràcies a la IA.
Entre aquests destaquen:
- Sanitat i medicina: on la IA permet millorar el diagnòstic i tractament de malalties, optimitzar la gestió hospitalària i personalitzar l’atenció al pacient.
- Banca i finances: aquí la IA permet una millor detecció de fraus, anàlisis de riscos més precises i una atenció al client més eficient, optimitzant l’operativa bancària.
- Indústria manufacturera: la implementació de la IA en processos de producció millora la qualitat, permet un millor manteniment predictiu i augmenta l’eficiència operativa.
- Retail i consum: la IA facilita la personalització d’ofertes, la predicció de la demanda i l’optimització de preus en temps real, millorant l’experiència del client i augmentant les vendes.
- Educació: la IA permet el desenvolupament de sistemes d’aprenentatge personalitzats, adaptant els continguts i mètodes d’ensenyament a les necessitats individuals dels estudiants (casos especials, tutories intel·ligents, etc.).
Impacte en l’ocupació: desafiaments i oportunitats
L’automatització impulsada per la IA transformarà el mercat laboral. Segons dades del Fons Monetari Internacional, el 40% dels llocs de treball es veuran afectats per la IA, i en les economies més avançades aquesta xifra podria arribar fins al 60%.
En molts casos, aquests treballs incorporaran la IA com una millora per augmentar la productivitat, mentre que en altres, la IA s’encarregarà d’executar tasques repetitives i de poc valor que actualment realitzen persones, fet que reduirà la demanda de personal.
Tot i que això podria comportar la desaparició d’alguns llocs, també sorgiran noves professions relacionades amb la IA, com enginyers de prompts, auditors d’algoritmes i especialistes en ètica de la IA.
En aquest sentit, els governs tenen un paper clau en la creació i implementació de polítiques de formació i reciclatge professional que permetin als treballadors adaptar-se a aquestes noves demandes.
Competència global pel lideratge en IA
La cursa pel lideratge en intel·ligència artificial és tant una qüestió d’innovació tecnològica com d’equilibris de poder a nivell geopolític. A dia d’avui, dos gegants dominen l’escena: els Estats Units i la Xina. Ambdós països encapçalen el desenvolupament de la IA, encara que ho fan amb estratègies molt diferents.
Els Estats Units mantenen una posició dominant gràcies a un ecosistema d’innovació robust, recolzat per una inversió privada que supera àmpliament la de qualsevol altre país. Gegants tecnològics com OpenAI, Google i Microsoft lideren la creació dels models tecnològics que marquen el ritme a la resta del món.
A més, iniciatives com el projecte Stargate, amb una inversió prevista de fins a 500.000 milions de dòlars (segons mitjans nord-americans), busquen una major consolidació de la infraestructura d’IA al país.
Per la seva banda, la Xina ha adoptat una estratègia centralitzada, amb un fort suport estatal. El govern xinès ha declarat la IA com una prioritat nacional, impulsant-ne el desenvolupament mitjançant inversions públiques i regulacions favorables. Cal recordar que el 2017 la Xina va llançar el “Pla de Desenvolupament de la Nova Generació d’IA”, amb l’objectiu de convertir-se en líder mundial en IA per al 2030.
Europa, mentrestant, intenta traçar un camí propi amb un enfocament basat en l’ètica, la regulació i la protecció dels drets fonamentals, intentant equilibrar la innovació amb els valors democràtics. Tot i això, la manca d’inversió privada i la fragmentació entre països dificulten la seva capacitat per competir al mateix nivell que els Estats Units o la Xina.
Paral·lelament, altres economies emergents també intenten posicionar-se en aquesta cursa. L’Índia aposta per convertir-se en una potència de serveis i desenvolupament de programari amb IA; Israel destaca pel seu dinamisme en recerca i startups de ciberseguretat; el Canadà inverteix en centres d’excel·lència en IA com el Vector Institute; i els Emirats Àrabs Units avancen ràpidament en la implementació de solucions intel·ligents en sectors com energia, transport o administració pública.
Reptes i riscos del creixement accelerat de la IA
El potencial transformador de la intel·ligència artificial és inqüestionable, però la seva expansió també obre la porta a una sèrie de riscos que no poden ser ignorats.
Un dels principals és la creixent concentració del poder tecnològic en mans d’unes poques grans corporacions. Empreses com Google, Microsoft, Amazon, Meta o Baidu estan acumulant enormes quantitats de dades, talent i capacitat computacional, fet que els atorga un avantatge gairebé insalvable davant actors més petits.
Segons dades de l’Stanford AI Index 2024, només cinc companyies concentren més del 60% dels models d’IA més avançats entrenats durant l’últim any, cosa que pot limitar la competència, frenar la innovació i generar un ecosistema poc transparent.
A aquest fenomen s’hi suma la preocupació per l’eixamplament de la bretxa entre països desenvolupats i en desenvolupament. La IA, com tota tecnologia de frontera, requereix infraestructures avançades, capital humà qualificat i accés a grans volums de dades. Molts països del sud global no disposen d’aquests recursos, fet que els relega a un paper passiu o dependent. Segons la Comissió Europea, si no es corregeixen aquestes asimetries, la IA podria agreujar encara més les desigualtats econòmiques internacionals.
En l’àmbit tècnic, un altre dels desafiaments més urgents és el dels biaixos i la manca de transparència en els algoritmes. La IA aprèn de les dades que se li proporcionen, i si aquestes dades estan contaminades per prejudicis històrics, culturals o socials, els models tendeixen a replicar-los o fins i tot amplificar-los. Això s’ha documentat en múltiples estudis que han mostrat biaixos de gènere, raça o classe en sistemes de selecció de personal, atenció mèdica o decisions judicials automatitzades.
Finalment, cal destacar l’absència d’una regulació internacional clara i coordinada. Tot i que algunes regions, com la Unió Europea, han avançat amb propostes pioneres com la Llei d’Intel·ligència Artificial (AI Act), encara no existeix un marc legal global que estableixi estàndards comuns sobre seguretat, transparència, drets digitals o ús ètic de la IA. I el risc no és menor, ja que estem parlant de sistemes que ja avui influeixen en decisions crítiques com diagnòstics mèdics, recomanacions financeres o fins i tot sentències judicials.
Preparar-se per al futur és actuar avui
És evident que la IA no és una tendència passatgera, sinó una força transformadora que ja està redefinint l’economia global. Les empreses que entenguin el seu potencial i s’adaptin estratègicament estaran millor posicionades per aprofitar les oportunitats i mitigar els riscos associats.
A Holistic Data Solutions ajudem les empreses a entendre i aplicar la intel·ligència artificial per generar avantatges competitius reals. Si vols explorar com la IA pot impactar positivament en el teu negoci, no dubtis a contactar amb nosaltres.
Articles Relacionats
La gestió operativa al sector retail és complexa per moltes raons: la quantitat de factors a considerar, els canvis de [...]
Article sobre com començar a una empresa des de zero amb IA. Inclou dues grans parts, una dedicada a la [...]
Ja hem parlat abans al nostre blog de què és la Intel·ligència Artificial (IA) i la diferència entre IA predictiva [...]
